«Érem quatre: en George, en William Samuel Harris, jo mateix i en Montmorency. Asseguts a la meva habitació, fumàvem i parlàvem de com ens trobàvem de malament (malament, vull dir, des d'un punt de vista mèdic, és clar). Ens sentíem dèbils, i això ens posava nerviosos. En Harris va dir que de vegades tenia uns marejos tan extraordinaris que amb prou feines sabia què estava fent, i aleshores en George va dir que ell també en tenia, de marejos, i que amb prou feines sabia què estava fent, també. A mi, era el fetge allò que se m'havia espatllat.» En conseqüència, els tres homes (l'opinió del gos Montmorency no compta) decideixen embarcar-se en un creuer pel Tàmesi, a la recerca de la pau espiritual i la vida sana. El que ignoren aquests màrtirs de la hipocondria és que de vegades passen coses que poden transformar el més modest dels viatges en una aventura com a mínim pintoresca. «La meva intenció no era escriure una obra còmica», va declarar Jerome K. Jerome sobre "Tres homes en una barca". Sembla, doncs, que ho va fer sense voler. Una de les 100 millors novel·les de tots els temps, segons "The Guardian". Una de les 3 novel·les més divertides de tots els temps, segons "Esquire". Més de 50 milions d'exemplars venuts des que es va publicar.
