Stefan Zweig retrata magistralment en aquest llibre els que considera els tres grans novel·listes del segle XIX. Lluny de la crítica acadèmica i a través d’una prosa clara i apassionada, crea un assaig viu que explora la creació literària com una forma d’entendre el món.
Balzac, Dickens i Dostoievski representen tres formes complementàries de concebre la novel·la —la social, la humana i la psicològica— que, per contrast, construeixen una visió completa de la narrativa. L'escriptor austríac remarca la mirada enciclopèdica de la societat que té Balzac, l'empatia de Dickens envers els desfavorits i l'exploració que fa Dostoievski de les dimensions més fosques i místiques de l'ànima humana.
El lector no només s’acostarà a les seves grans obres, sinó també a l’impuls vital que les va originar. D’aquesta manera, el text es converteix en una porta d’entrada privilegiada als clàssics. Un llibre breu, però d’una ambició extraordinària, que fa estimar la literatura.
