El títol d’aquesta obra és un element simbolic que marca dues constants: la mort i un referent historic i popular dels anys posteriors a la Guerra Civil. Més enlla de la trama argumental que proporciona una expectativa dramatica atractiva, aquesta obra té un format simbolic i artístic destacable. Personatges de circ, com el Clown i l’August, marginats socials que escupen paraules amb dignitat –la Tavernera, la Borratxa, la Gitana, el Fugitiu, els Escolanets, els Homes de la Guerra...-, al costat d’una corrua de tipus sinistres i grotescs, jerarques de la postguerra com el Rector, els Guardies Civils i el Vell, un retrat d’un prolífic assassí, esdevingut cacic i que mou els fils de l’estraperlo.Un bou ha mort Manolete representa una mirada diferent del tipus d’escriptura dramatica que ha predominat en el teatre catala d’aquest darrer decenni. Obre, sens dubte, una via que havia quedat esllanguida i posa damunt la taula un tema que des de fa ben poc és en boca de tothom: la memoria de la guerra i de la postguerra. I la recerca de la dignitat dels seus morts tan silenciats.
