«El rei Salomó suplicava a l'Etern que li concedís un cor intel·ligent. A la sortida d'un segle malmès pels estralls combinats dels buròcrates, és a dir, d'una intel·ligència purament funcional, i dels posseïts, és a dir, d'una sentimentalitat sumària, binària, abstracta, sobiranament indiferent al que tenen de singular i precari els destins individuals, aquesta súplica per tenir el do de la perspicacitat afectiva ha conservat, ja ho afirmava Hannah Arendt, tot el seu valor. Però a quina instància dirigir-la? Aquest llibre contesta: a la literatura. M'he refiat de la meva emoció a l'hora de triar La broma de Milan Kundera, Tot flueix de Vassili Grossman, Història d'un alemany de Sebastian Haffner, El primer home d'Albert Camus, La marca de l'home de Philip Roth, Lord Jim de Joseph Conrad, Memòries del subsòl de Fiódor Dostoievski, Washington Square de Henry James, El festí de Babette de Karen Blixen. I he procurat llegir-los amb tota la serietat, amb tota l'atenció que vol el desxiframent dels enigmes del món.»
