A través de la construcció de la noció de «drets de les dones», sha constituït en les últimes dècades un feminisme oficial i institucional la pràctica del qual ha contribuït de manera destacada a noves dinàmiques de racisme, classisme, conquesta i dominació. És el que Françoise Vergès anomena com a «feminisme civilitzatori », conformat per un discurs i una lògica que identifica lalliberament femení amb la integració i ladopció dels valors duna abstracta «cultura occidental» en què el patriarcat seria suposadament menys patriarcal que en altres societats essencialment incapacitades per assumir la llibertat de les dones. Mitjançant ideals pretesament il·lustrats, democràtics i laics, aquest corrent ha construit una mirada altament funcional al manteniment i laprofundiment de diferents relacions de poder en el context de la globalització. Ha servit per infantilitzar i inferioritzar les dones migrants i racialitzades, convertides en objecte de tutela per part de les seves germanes blanques; per estigmatitzar com a potencialment perillosos als homes amb el color, lorigen o la religió equivocada; i per j
