En un matí, el terratinent aprèn més coses de la vida que durant els anys que ha estudiat a la universitat: contempla la misèria, l’apatia, els maltractaments, el treball enfervorit, les abelles que piquen o les il·lusions que fan tirar endavant.
Un diumenge del mes de juny, el príncep Nekhliúdov visita algun dels seus camperols per veure què necessiten. L’un li demana forques, l’altre es vol vendre un cavall, l’altre vol gra i estaques. En Nekhliúdov és un jove aristòcrata bondadós que vol dedicar tots els esforços a millorar la vida dels seus camperols, que en aquells temps a Rússia encara són esclaus.
Quan comença a escriure aquest conte llarg, Tolstoi té vint-i-quatre anys, però ja demostra que és un geni. Ens fa entendre l’ànima d’un idealista i també les dels que són tossuts i reticents al canvi. De retruc, ens parla de nosaltres, del present on n’hi ha tants que s’ocupen de defensar les cadenes que els escanyen.
ONA-REC
El 3 de març de 1861 el tsar Alexandre II de Rússia va firmar l'abolició de la servitud. Va acabar així un privilegi mil·lenari, medieval, que mantenia esclaus uns 40 milions de camperols, sotmesos al caprici de ser venuts o comprats al mateix temps que ho eren les terres on malvivien.
ev Tolstoi només tenia 25 anys -i encara en faltaven 8 per l'abolició de la servitud- quan va escriure la història del príncep Nekhliúdov, un jove i bondadós aristòcrata que un diumenge de juny va a visitar els camperols de la seva propietat. Els demana què necessiten, com els pot ajudar i allò que descobreix és que pot passar que els majors defensors de les cadenes siguin aquells que hi viuen encadenats. Podreu sentir aquesta dolorosa paradoxa quan llegiu 'Un matí del terratinent' (Cal Carré).
