En la rutina d’un dia de col·legi, el petit protagonista es deleja per tornar a veure nevar. Quan torna a casa, el nen sent que aquell mateix dia, o potser l'endemà, arribarà la neu. No ho desitgem tots, petits i grans, que el camp, els carrers, les teulades es vesteixin de blanc? Amb aquest pressentiment s’acotxarà a la nit. L'endemà, tot és joc: saltar del llit i despertar la família, sortir al carrer i quedar-se enlluernat per la resplendor d’aquell mantell blanc que ho cobreix tot. Com a Temps de tardor, a cada doble pàgina es traça un delicat recorregut per aquesta estació de l’any de la mà del petit protagonista. A través dels seus ulls, assaborim les sensacions que porta l’hivern. Concha Pasamar torna a oferir-nos unes il·lustracions delicades i belles, i a fer-nos vibrar amb un text carregat de lirisme que posa èmfasi en la senzilla bellesa de la quotidianitat.
