Les primitives instal·lacions van anar creixent fins esdevenir un centre ferroviari imprescindible per a Barcelona. L´estació de Sant Andreu (amb el seu cognom de Comtal ), a banda de disposar d´un feix de nombroses vies que van servir per convertir-la en estació de capçalera de serveis de rodalia i serveis regionals, propicià l´establiment de tallers de manteniment de trens, aquarterament per a formació de personal ferroviari i un taller de fabricació de locomotores, La Maquinista Terrestre i Marítima, que fou capdavanter a Espanya. Resseguir la història d´aquesta estació convida a investigar les claus de la gènesi de les línies ferroviàries que travessen la ciutat de Barcelona, tant de les de la xarxa convencional com de la línia d´alta velocitat. A través del coneixement dels condicionants que ha tingut la xarxa barcelonina, hom pot trobar matèria primera per comprendre el funcionament de la xarxa actual de línies passants i la planificació de les infraestructures del futur en un context d´humanisme ambiental.