La franja daurada entre els ulls de les orades les diferencia d’altres peixos similars. És també el fil daurat que la Núria descobreix en el front del seu pare després d’haver observat la relació entre tots dos des que era un infant.
Com pot ser que la reacció de la Núria en la mort del pare sigui tan diferent de la mort de la mare? La Núria tiba el fil daurat per submergir-se en el seu pare, en la relació que van tenir tots dos, i construeix vint-i-dos relats que mostren el dolor i la necessitat de reconeixement de l’una i l’altre.
Els records són com la mar on pare i filla pesquen les orades, la mar que els acosta i els separa, la mar plana i lluminosa en la superfície, enigmàtica en la penombra, on mai cessa la lluita per la vida.
“...Burxaré en la memòria per rescatar-la... Seré l’arbre vell que treu les arrels i les estén al sol per examinar-ne els detalls, l’arbre que vol descobrir els punts de sutura i si encara hi ha ferides per tancar...”
Una història honesta i commovedora sobre l’amor filial, narrada amb tendresa i claredat. Una aposta valenta, profunda, poètica.
