La Claire i en Nikolài es coneixen just després que esclati la revolució bolxevic, però la relació que començava a prendre forma queda truncada per un incident. En Nikolài, empès pels esdeveniments polítics, s’allista a l’exèrcit blanc i aguanta els embats de la guerra civil russa fins a la desfeta del seu bàndol i el consegüent exili forçós. Durant deu anys la imatge de la Claire l’acompanya insistentment, fins que els seus camins es tornen a creuar per atzar a París. En Nikolài vetllarà durant nits senceres la Claire —que es recupera lentament d’una malaltia— i hi mantindrà llargues converses, però aquest acostament inesperat aviat el farà advertir que ja no és possible continuar somiant en la seva estimada. I quan prova de recompondre les peces d’un present totalment incomprensible es troba lliurant-se al passat, envaït pels records de la infància i la primera joventut a Rússia: la figura del pare i de la mare, els estius al Caucas, l’ingrés a l’acadèmia de cadets, les converses amb l’oncle Vitali, les primeres trobades amb la Claire, les nombroses peripècies bèl·liques i el pintoresc mosaic de companys de combat.
