Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d’un exili que s’havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l’autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l’experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d’una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» (com podem llegir en el subtítol de l’obra) surt a llum cinquanta anys després que la censura l’hagués interceptada.
ONA-REC
El 13 de març de 2012 va morir als 92 anys l'escriptora Teresa Pàmies. Havia nascut a Balaguer i era filla d'un dirigent del Bloc Obrer i Camperol. Als 16 anys va participar en un míting al costat de Frederica Montseny i Lluís Companys. Tenia 20 anys quan es va haver d'exiliar i 53 quan va poder tornar a Catalunya, havent viscut a Cuba, Mèxic, Iugoslàvia o França.
L'any 1972 va desafiar la censura franquista escrivint 'Una noia i un soldat' (Adesiara) que va ser rotundament prohibida. La història explica la seducció mútua entre un soldat d'idees republicanes i una noia d'idees marxistes. El seu amor és, també, la unió dels seus dos ideals. Com és habitual en la seva obra, Teresa Pàmies va novel·lar episodis de la seva intensa biografia.
