Un llibre sincer que ens aboca a un món terriblement brèvol en què els fantasmes familiars del passat entronquen amb les obsessions personals del present.
«La follia i l’horror m’havien obsedit sempre», va escriure Emmanuel Carrère per presentar Una novel·la russa, publicada originalment el 2007. «Els meus llibres no parlaven d’altra cosa. Després de L’adversari, ja no podia més. Vaig voler escapar-ne, i vaig creure que me’n sortiria: estimava una dona i havia engegat una nova investigació. La investigació era sobre el meu avi matern, que després d’una vida tràgica va desaparèixer la tardor de 1944 i molt probablement va ser executat per col·laborar amb els alemanys. És el secret de la meva mare, el fantasma que turmenta la nostra família. Per exorcitzar-lo, vaig seguir camins atzarosos que em van dur fins a una petita ciutat de províncies russa, on em vaig quedar força temps a l’aguait, esperant que passés alguna cosa. I aquesta cosa va passar: un crim salvatge.
»La follia i l’horror em van tornar a atrapar. També en la meva vida amorosa. Vaig escriure un relat eròtic per a la dona que estimava amb la intenció de jugar amb la realitat, i la realitat ens va precipitar cap a un malson que s’assemblava als meus pitjors llibres i va devastar la nostra vida i el nostre amor.
»De tot això en vaig parlar aquí: dels nostres intents per dominar la realitat i de la manera espantosa en què la realitat ens contesta.»
