Versos bruts és una antologia de poemes escatològics que respon a un dels reptes pendents de la cultura catalana: la rehabilitació d’una quantitat no gens negligible de papers que tracten de les anomenades «funcions baixes» del cos humà i dels seus territoris adjacents. Aquest ha estat, fins ara, un univers proscrit i escamotejat per algun seny ordenador dels nostres destins universals com a poble net i polit. Efectivament, una qualsevol ullada a la història de la nostra literatura, o, si es vol, de la cultura en general, resultaria deliberadament parcial i incompleta si prescindíem — per principis — de la ingent paperassa escatològica generada per més d’un avantpassat nostre. I és que la tendència a trobar gust a la facècia i l’acudit gruixut ha esta ininterrompudament present en la nostra tradició, i, com es veu en aquest volum, segueix comptant amb seguidors i practicants avui dia. Els versos exhumats per l’autora d’aquesta tria, Empar Pérez-Cors, valenciana, sorpendran, doncs, pel seu to hilarant i agosarat i pel seu saludable enginy. Des d’escrits concebuts en la més estricta de les clandestinitats — emparats en l’anonimat o sota l’estratagema del pseudònim — fins als testimonis dels «nostres clàssics» de la marranada, aquest recull de Versos bruts treu a la llum alguns aspectes «escabrosos» — i, en certa manera, «desestabilitzadors» — de la nostra cultura, sense el reconeixement i la valoració dels quals aquesta no podria ser considerada en la seva globalitat.
