Viatge al fons de la nit (1932), la novel·la que va projectar Céline a la fama literària, és un atac frontal i sarcàstic contra tota la societat. Céline representa, millor que cap altre escriptor modern, el personatge fastiguejat i revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en l'argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat benpensant.
ONA-REC
El 27 de maig de 1894 va néixer a Courbevoie, a l'oest de París, el metge i escriptor Louis-Ferdinand Céline. Sent jove va exercir la medicina en una clínica per a obrers i va participar en la Primera Guerra Mundial. A partir de la seva experiència al front, l'any 1932 va publicar la seva obra més cèlebre, 'Viatge al fons de la nit' (Proa), on crea un estil literari molt poderós basat en llargs monòlegs plens de sarcasme.
Llegir Céline avui implica un repte moral considerable. I és que, malgrat la qualitat inqüestionable de la seva prosa, sempre va defensar idees reaccionàries i antisemites. A més, durant la Segona Guerra Mundial va abraçar el feixisme, sent condemnat el 1951 per la seva col·laboració amb les autoritats nazis alemanyes. Tot i que ja cansa veure feixistes per la tele, com a mínim Céline escriu bé.
