Vida d’un esclau americà explicada per ell mateix va ser publicada per primera vegada el 1845 i és la narració del recorregut de l’esclau Frederick Douglass des d’una plantació de Maryland fins la seva fugida a Massachusetts el 1838. Un text imprescindible pel seu valor històric i testimonial, considerat cabdal entre les obres d’esclaus i sobre l’esclavitud, que ens parla de la religió com a consol i alhora com a instrument per justificar l'esclavatge, de la importància de la formació i del creixement personal del protagonista; en definitiva, un relat que ressegueix un camí de coratge, constància i resistència fins a la victòria moral de la fugida i l’alliberament finals.
ONA-REC
El 25 març de 1807 el Parlament del Regne Unit va prohibir el comerç d'esclaus, tot i que continuava sent legal tenir-ne. No va ser fins un quart de segle després, el 1833, que l'esclavatge va quedar formalment prohibit en tots els territoris de l'imperi britànic.
Mentrestant, als Estats Units, l'any 1830 una dona blanca de Baltimore va cometre el delicte d'ensenyar a llegir a un nen negre. El nen es deia Frederick i quan va créixer va fugir de Baltimore per viatjar pel país i participar en el moviment abolicionista. El 1845, amb el nom de Frederick Douglass, va publicar un text que tindria un enorme ressò dins i fora dels EEUU: 'Vida d'un esclau americà explicada per ell mateix' (Edicions de la Ela Geminada). Tot i haver nascut esclau, Douglass va arribar a aconseguir una gran projecció social, sent editor, polític i diplomàtic.
