Vida, obra i bogeria de Friedrich Hölderlin mostra com els fets aparentment més trivials poden fer davallar fins a la bogeria a un esperit genial; mostra com un caràcter inicialment tendre, delicat, extremadament agradable i fascinant pot torçar-se i caure en l'aïllament absolut si l'habitat que l'envolta no és l'idoni. Waiblinger va ser i va fer d'amic de Hölderlin quan més ho necessitava i quan, justament, tothom se n'apartava. El llibre, a banda de desvetllar detalls de la biografia d'un dels més grans poetes en llengua alemanya, també és un al·legat i una prova de la grandesa de l'amistat quan un es troba en els moments més difícils de la vida.
ONA-REC
El 20 de març de 1770 va néixer en la medieval població de Lauffen am Neckbar, ducat de Württemberg, el poeta Friedrich Hölderlin, que només va dedicar a la literatura deu anys de la seva llarga vida. Afectat d'una demència severa, segurament esquizofrènia, va passar més de tres dècades reclòs, molt temps en la casa d'un admirador seu, un ebenista de Tübingen. Allí el visitava sovint un poeta jove, Wilhem Waiblinger, que es va convertir en el seu primer biògraf.
La lectura de 'Vida, obra i bogeria de Friedrich Hölderlin' (Flâneur) resulta commovedora perquè Waiblinger narra com uns fets aparentment trivials poden conduir a un esperit sensible a l'infern de l'aïllament i la bogeria.
