Aquest llibre el compon l'articulació de tres gests. El primer gest és una teoria de l'ésser com a imperi de la legalitat: una ontologia de la dominació. El conjunt del qual hi és pensat com a producte incessant d'una repetició estable i conflictiva, però constitutiva d'un teixit normatiu hipercomplex suficient per generar món. Aquesta ontologia para taula sobre la qual s'opera el tercer gest: una teoria del subjecte com a anarquisme metafísic. El subjecte hi és pensat com a límit d'un procés intermitent i incompletable de distanciació respecte de l'ésser. Aquesta idea-límit no és una substància, és el terme no-instituïble d'una kénosis atea, d'un buidament al terme del qual no hi ha cap Déu, ni cap Natura, ni cap Buit, sinó l'anarquia com a ficció metafísica. El segon gest, una teoria de la teoria, és la cartografia inacabada de les múltiples maneres de passar del primer al tercer gest. La teoria hi és pensada com el conjunt divers i indisciplinat de mètodes mitjançant els quals la societat fabrica la intel·ligibilitat de la normativa dominant i amb això la distància alliberadora respecte del que s'ha trobat ser.
