Les violències masclistes s'han convertit en els nostres dies en una problemàtica social amb un cost molt alt per a les seues víctimes directes i indirectes. Es tracta d'una àrea en què intervenen professionals de diferents àmbits.
Les intervencions que duen a terme les institucions hui en dia pequen depidèrmiques. S'actua en el nivell assistencial i individual, és a dir, com que no es considera un problema contra el conjunt de les dones, tampoc s'adopten solucions polítiques estructurals, que ataquen les causes primeres de la violència.
Cal, doncs, tenir presents aquestes limitacions perquè, com que no es té en compte la prevenció, es manté la violència estructural i és habitual la frustració de les professionals que treballen en este àmbit.
Per tant, és urgent una nova orientació en el tractament de la violència masclista en què la prevenció i el canvi radical de model social, econòmic, cultural i polític siguen leix fonamental, sense oblidar l'atenció a les dones supervivents i a les seues filles i fills. Aquesta orientació ha de ser interdisciplinària, holística, que tinga en compte la interseccionalitat de totes les violències que afecten la dona (gènere, classe, origen, orientació sexual...), que adopte una mirada feminista i l'objectiu de la qual siga finalment l'apoderament de la dona i el canvi de model social patriarcal.
