Les endevinalles, emprades des de fa mil·lennis per totes les cultures com una forma d'exercitar l'enginy, són rodolins enigmatics que, amb jos de paraules, presenten alguna característica de l'objecte que s'ha de descobrir. Convidant-nos a pensar fins a arribar a la solució, acostumen a fer servir la metàfora o el sentit figurat com a recurs literari. Són, en grans termes, un tipus de desafiament mental, joc o passatemps en què s'ofereix a algú un trencaclosques formulat de manera precisa i especifica perquè, amb dosis de raonament, intuició i imaginació, intenti trobar-ne la solució.
Antoni Llull Martí és un dels grans referents de la ludolingüística en llengua catalana. Aquest nou recull d'enigmes, formulats en vers a l'estil dels antics glosadors de Mallorca, presenta uns versos que, a manera d'invitació, ens conviden a endinsar-nos en la seva lectura: «Com els antics glosadors / he volgut fer endevinalles. / Ja ho sé, això són antigalles, / pero si ets llest i no hi falles / el joc pot ser-te agradós».
