Amb aquest llibre s'inicia la publicació de l'obra crítica dispersa de Lluís Calderer. Però, com ell mateix ens adverteix, «només en el sentit estricte que els textos que hi figuren van tenir, en el seu moment, una presència pública en forma oral o bé escrita sobretot en diaris i revistes». D'altra banda, ja ens confessa que «no sabria aplicar cap etiqueta al conjunt daquests escrits», ja que «només es tracta d'aproximacions». És a dir, «dacostar-se a llibres, creadors, obres d'art, fenòmens i fets del món, i al temps en què m'ha tocat de viure, amb el desig de veure-hi i de trobar-hi coses, o alguna cosa que minteressi i m'enriqueixi», i sempre amb la voluntat de no «crear ni condicionar opinions sinó destablir ponts de diàleg». Com molt bé diu Joaquim Noguero, a l'epíleg, «la paraula assaig, amb tota la seva amplitud, delimita bé a què es referia Lluís Calderer amb els "intents d'aproximació" del subtítol d'aquest llibre». Perquè, sens dubte, «va practicar sempre una crítica que arriba al gust a través del pensament, el risc de pensar per compte propi i llançar-se al salt interpretatiu». Amb aquesta
