A una sola veu és la continuació de A tres veus i n’ofereix el revers íntim. Si en la primera novel·la la història s’explicava a través de les veus de tres dones —la Remei, la Francesca i l’Alba—, totes elles vinculades emocionalment i vitalment a un mateix home, en aquesta segona part és ell qui pren la paraula. Des de l’exili a Suïssa, un home ja gran revisita la seva vida arran d’una carta inesperada. En un llarg monòleg, reconstrueix els mateixos fets narrats anteriorment, però ara des de la seva pròpia mirada: la vocació pedagògica, els amors viscuts i no resolts, les decisions preses i les renúncies imposades pel temps, la guerra i la postguerra. A una sola veu és una novel·la de memòria i introspecció que completa i aprofundeix el relat iniciat a A tres veus, oferint al lector una visió complementària i reveladora d’una mateixa història d’amor, educació i compromís, explicada finalment per l’home que totes tres estimaven.
