Una bellíssima i emocionant novel·la sobre la solitud, les pors, l'empatia, les relacions humanes i les segones oportunitats.
Afores de París, 1948. Un psiquiatre de setanta-un anys, a punt de jubilar-se, es disposa a rebre les darreres visites que li ha concertat Madame Surrugue, la seva secretària de tota la vida.
L’home ha dut una existència metòdica, rutinària i solitària, sense abandonar mai la casa on va néixer. Ha estat sempre tan tancat en si mateix que no sap res de la vida privada de Madame Surrugue ni dels seus veïns, a qui esquiva. Però tampoc dels seus pacients, en realitat: els seus problemes l’avorreixen tant que es dedica a dibuixar ocellets mentre se suposa que els escolta.
Malgrat l’oposició del doctor, la secretària fa un forat per a una última pacient: una dona alemanya anomenada Agathe, amb problemes psiquiàtrics previs i una vida força misteriosa. La cita desestabilitzarà l’ordenat món del vell psiquiatre. L’imprevist es colarà en la seva rutina i obrirà la possibilitat d’una sèrie de canvis. Si és que encara hi és a temps.
Anne Cathrine Bomann va debutar amb aquesta novel·la tan continguda i breu com bonica i emocionant. Una obra que parla de soledats, traumes, indecisions i pors, d’aïllament i empatia, del passat que ens persegueix i de segones oportunitats. I tot plegat mitjançant uns personatges construïts amb una gran subtilesa i una prosa exquisida. El text avança en capítols breus, concisos, que endinsen el lector en una història inoblidable.
