Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l’equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s’encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se’ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant
