Mitjançant una reinterpretació del tòpic literari de l’homo viator, l’autor s’autoexplora a través d’una poesia que, paral·lelament, s’analitza a ella mateixa. La transparència del vers revestix el poemari d’una innocència aparent; en realitat el llibre està farcit d’aspectes enigmàtics i ingredients inusuals que, tot i que poden xocar, obeixen un procés intern a descobrir.