Montserrat Roig Francitorra (1946-1991) va ser una escriptora catalana de projecció internacional. Les seves obres, escrites originalment en català o en castellà, d’àmplia acceptació pel públic, s’han traduït a l’anglès, francès, italià, alemany i hongarès. Les escrites en català, que corresponen a la seva novel·lística i part del seu assaig, es van traduir també al castellà durant el període de més èxit de l’autora. Avui, la seva obra ha anat guanyant en reconeixement i es continua venent arreu del món.
Pilar Aymerich, Josep M. Benet i Jornet, Joaquim Sempere-Carreras són alguns dels personatges que acompanyaran Montserrat Roig (altres, avui ja desapareguts, són recuperats a partir de testimonis familiars o bibliografia) a través de tres paisatges històrics fonamentals: l’esperançada lluita antifranquista dels seixanta i primers setanta; el llarg passadís conegut com la Transició democràtica, i l’esbalaïdora, atrevida i crítica primera dècada de la llibertat a Espanya, els vuitanta.
Inquieta i tenaç, Montserrat Roig no va deixar, ni deixa, indiferent ningú. Honesta per a alguns, procaç per a uns altres, sempre provocadora, la seva biografia resulta per si mateixa un capítol fonamental de la nostra història. El feminisme i la formació d’una consciència política a Espanya, que va ser possible gràcies a una Esquerra proactiva i organitzada, van ser factors de primer ordre del miracle espanyol i van ser, a part d’això, llocs en què Montserrat Roig va figurar com una de les seves protagonistes principals.
