Premi de Teatre Vila de Santanyí 2025
Pròleg de Sílvia Navarro i Perramon
Tothom coneix el càstig de Sísif: empènyer una roca fins el cim d’una muntanya, només perquè la maleïda roca torni a rodolar fins als peus de la muntanya. Tothom sap que Sísif està condemnat a empènyer la roca per tota l’eternitat, i que la roca sempre caurà quan arribi al cim. Una vegada i una altra. Per sempre.
Però què passaria si Sísif es cansés d’empènyer la roca? Què passaria si deixés de fer-ho? Què passaria si, una vegada al cim, mentre la roca rodola muntanya avall, Sísif decidís que ja n’ha tingut prou? Què passaria si es rebel·lés contra el seu càstig etern, i busqués la manera de ser lliure?
La història d’Aquí no ha passat res comença quan Sísif abandona la roca, s’allunya de la muntanya, i truca a una porta —la porta de l’Àlex— amb l’esperança de començar alguna cosa nova.
