Ens trobem, sense cap mena de dubte, davant d’un autoretrat. Des de la seva suposada sinceritat, ens mostra tant com ens amaga, i en aquest joc, per mitjà de frases tallants conforma el jo amb una absència total de complaença en la mesura que cadascuna de les seves propostes no tolera ni l’engany ni el sentimentalisme. Tot hi té cabuda: l’estat físic o psicològic, l’aspecte sentimental, sexual, polític, filosòfic, estètic… Una concatenació d’idees que semblen no portar-nos enlloc, però que lentament s’uneixen per acabar apoderant-se del text i conquerir la nostra experiència lectora