El 5 d’octubre de 1930, pocs mesos abans de la proclamació de la República, va arribar al port de Barcelona, aclamat per una multitud, Enric Blanco amb la seva muller i la seva filla de set anys a bord d’un balandre. Havien travessat l’Atlàntic des de Boston a vela i es convertien, tot d’una, en la primera família catalana que realitzava una proesa marítima com aquella. Els Blanco van ocupar planes i planes dels diaris de l’època i el mateix navegant agosarat, nascut el 1890 a la Barceloneta, va deixar escrites les peripècies del viatge al llibre Boston-Barcelona, que el 2006 va reeditar el periodista Sergi Doria amb un resum complementari de l’estada d’aquella família cèlebre a la capital catalana.Barcelona-Tahití és una nova recerca periodística feta per Martí Crespo, que agafa el testimoni de Doria per a explicar-nos la segona gesta marítima d’Enric Blanco, aquesta vegada pràcticament sense l’atenció de ningú: el 22 de març de 1931, tip de les promeses incomplertes de les autoritats, va deixar sigilosament Barcelona cap a una destinació desconeguda que, segons alguns, només podia ser la mort segura al bell mig de l’Atlàntic. Com va arribar a Tahití? Quina influència hi va tenir l’escriptora i també aventurera Aurora Bertrana? Què se’n va fer, de la seva muller, que no es va embarcar amb ell? I a la filla, l’Evalú, que sí que va seguir els passos del pare, quina vida li esperava?Una història apassionant, èpica, d’un personatge excepcional, que tanca un relat que no s’havia explicat fins ara.
