Magdalena Gelabert presenta les diferents etapes de l’evolució de la llengua sense aprofundir-hi excessivament, perquè només pretén que el lector assimili un esquema, un conjunt ben travat, que li ha de permetre esser més capaç d’opinar, amb arguments sòlids, sobre allò que sortosament encara identifica, més que cap altra cosa, la nostra comunitat: la seva «llengua pròpia». Sap, però, que l’evolució de la llengua va íntimament lligada a l’evolució històrica del territori on es parla.En conjunt, el llibre respon a l’esforç generós de revisar, una vegada més amb amenitat i senzillesa, la història de la llengua catalana però amb la peculiaritat de saber molt bé per què es fa aquesta revisió. Per això em sembla un llibre oportú, necessari. En definitiva, només és un llibre que vol contribuir a fer més possible la recuperació de la llengua que s’hi estudia. Em sembla que ningú no podrà negar la noblesa d’aquest objectiu. (Del pròleg del professor Joan Mas i Vives).
