"Mai la humanitat de les llengües orals havia llegit pels ulls tant comara, perquè a la història de l’escriptura que s’inaugurava ara fa unscinc mil anys, cal afegir la història de les imatges en moviment. El cinemava posar les imatges fixes en línia temporal i horitzontal a la velocitatde vint-i-quatre fotogrames muts per segon fa poc més d’unsegle. D’aleshores ençà, sense distinció entre llegir i mirar, escriureo fer art, llegim individualment el registre de la memòria literària enmaterials tous fins a l’escriptura de la llum, i veiem/llegim la sintaxide les imatges en una contínua projecció a les fosques. Els gèneresliteraris narratius s’han aplicat al cinema i a la tecnologia digital i virtual.¿I la poesia contemporània, parenta pobra del setè art i, alhora,germana del cinema d’art i assaig, s’ha mirat en el cinema? Aquí enteniu una resposta àuria, multiforme, inaudita". VICENÇ ALTAIÓ
