Trobar, enmig del somni i la vigília,una altra terra i un altre llenguatgealforres del present, realitatsd’un temps que vibra sense el llast solemneque pot tacar la vida o fer-la estèril.Obrir els horitzons, gratar l’arenatorrada sota el sol per arribara la canyella amb sal, humida al tacte.Sota els maons roman sauló de platja;sota la platja el mar i sota el marl’antic misteri de la vida absentsempre en estat d’alerta, desvetllada.El vell palau del pensament s’esquerdaper vint cantons; la paraula s’esberlai un foc latent s’empara del desfici.Oníric i agitat, el desesperimpur vol emergir des d’abismalsfondàries i alhora els ulls es tanquena la claror, apregonen tenebres,ombres marcides, inferns desolats,metamorfosis de malsons, feridesobertes com el preu d’haver viscut.El fons de jazz ignorarà la naframentre improvisa un temps de llarga espera.
