Sentir a contrallum és el segon poemari d’Anna Ayala, a través del qual se’ns mostra un món màgic que sap desvetllar el rerefons de vivències com l’amor, el desamor, l’amistat, i el miracle i l’exaltació del viure.La poeta ens convida a endinsar-nos en un univers on el lirisme apassionat esdevé un cant exultant a la vida i a la vegada, trobem un reguitzell de poemes que es mostren tenyits de melangia, potser l’enyor els caracteritza.Suggereix els sentiments que se’ns desperten quan observem l’horitzó a l’hora baixa, a la caiguda del sol. Podem intuir el significat últim del títol, Sentir a contrallum, aquesta manera de sentir tan pròpiament poètica, quan els sentiments conreen la tristesa, i fins i tot el dolor, però no des de la seva vessant més punyent, sinó emulant la bellesa interna de cada emoció.És potser que la mirada d’una poeta és com un paisatge a contrallum?
