El Sexenni Democràtic havia significat a Catalunya l’eclosió del federalisme, expressió dels desigs i aspiracions de les seves classes populars urbanes. Però si el federalisme preveia una radical transformació de l’organització política espanyola, eminentment centralista i uniformista, per una altra fonamentada en el reconeixement de la realitat plural de l’Estat, ben aviat es trobà amb la contradicció -que marcaria el seu fracàs, com ha subratllat el professor Josep Termes- de ser una força majoritària a Catalunya i minoritària al conjunt de l’Estat.