Ve cansat de caminar homes i camins. Sobre les seves espatlles ha acumulat la pols de moltes angoixes i alegries. Malgrat que brut i cansat, no tengueu por d’ell. De moment les seves ferides només poden danyar els vostres ulls. Responeu a les seves salutacions. Oferiu-li la benvinguda i despullau-vos sense pudor del vostre cos. Haureu observat que ell també roman nu. Abraçau-vos amb la vostra abraçada més vigorosa a ell. Acariciau-vos recorrent a plaer les vostres ànimes. Les seves paraules volen copular amb el vostre silenci. Vos faran cridar, gemegar o respirar entretallat fins a arribar a l’orgasme mental. És el moment més desitjat i sublim. A la fi, captives entre aquestes pàgines, han de ser lliures en el vostre cor. Ell és la balança que pesarà la aquesta llibertat. Els sentiments que neixin d’aquest part, seran lliures a la mesura que vosaltres ho sigueu. Si al contrari la vostra ànima resisteix el foc granejat d’aquests versos i cap tret aconsegueix ferir la vostra sensibilitat, si no surt de vosaltres cap gota d’ira, de dolor o plaer, llançau amb fúria i desdeny aquest llibre, irat i turbulent, com més enfora millor. No serveix per al que fou creat.
