Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l'humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges —de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière—, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».