Crònica d’un metge al Marroc narra en primera persona l'experiència vital del jove metge Pere Miret, l'itinerari del qual parteix d'un petit poble de muntanya a la Catalunya interior, amb una breu escala a Madrid, per recalar al Protectorat espanyol del Marroc. Va exercir la medicina a Tleta de Beni Ahmed, Riu Martín, Melusa i Tetuan entre 1954 i 1958, anys coincidents amb la fi del Protectorat espanyol i el naixement del Marroc independent i sobirà. Des de la consulta, Pere Miret va ser testimoni d'excepció dels modes de vida, els costums i la cosmovisió dels rifenys, que en cap moment van deixar de causar-li sorpresa i admiració, i van ser font inesgotable d'inspiració per a les seves reflexions, posades en boca de Taahami Ben Amar, alter ego de l'autor. Amb la seva prosa plana i espontània, Pere Miret ha escrit una crònica al dictat de l'amor a la seva professió i de la confiança en la humanitat, alhora que constitueix un document magnífic que ens il·lustra tant de la debilitat de la colonització espanyola, com del buit de la nova administració marroquina.
