Com a testimoni d'un Déu que no és només Pare -i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I- sinó Fill, i per tant Germà, el missatge d'alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat "de la mateixa pasta" que Déu, les seves millors característiques són les d'Ell, i només construint un punt entre vells i joves es podrà donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament. En el diàleg valent, íntim i direccte amb TThomas Leoncini, Francesc s'adreça no només als joves de tot el món, dins i fora de l'Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a les parròquies i a les diòcesis, a l'escola, en el món del treball, en el de l'associacionisme i a les innstitucionns més diverses. Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes d'avui -des dels més íntims finsals vinculats principalment a l'esfera social i pública-, amb una barreja de records personals, anotacions teològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreure's cap repte de la contemporaneïtat."I el qui seu al tron va afimar: "Jo faig que tot sigui nou". Déu és, doncs, qui sempre renova, perquè Ell és sempre nou; Déu és jove! Vells somiadors i joves profetes són el camí de la salvació de la nostra societat desarrelada i la clau per a la revolució de la tendresa a la qual tots estem cridats".
