La Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, escrita el 1417 a Tunis i impresa a Barcelona el 1509, fou una de les obres de l’escriptor mallorquí que gaudí de més popularitat durant l’època moderna, i fou objecte de diverses traduccions. Basada en un apòleg oriental del segle X que narrava el plet dels animals contra els homes pel fet d’haver-los sotmès a l’esclavatge, l’escriptor mallorquí se’n distancià irònicament i en féu una adaptació satírica i burlesca, especialment a l’hora de retratar alguns aspectes de les societats medievals cristianes com els ordes monàstics. El llibre, que s’inicia amb el relat de la reunió de tots els animals en un locus amoenus per tal d’elegir un nou monarca, es basa en la discussió entre fra Anselm Turmeda i un ase al voltant de la superioritat de l’ésser humà sobre els animals. Al llarg del llibre, fra Anselm desgrana dinou raons a favor d’aquesta suposada superioritat, rebatudes una per una per l’ase, que no estalvia burla ni sàtira en les respostes que hi dóna. L’única que l’ase no pot rebatre és la darrera, relativa a la humanitat de Jesús: fra Anselm en surt vencedor i la superioritat humana queda demostrada. A causa de l’elevada popularitat de què gaudí l’obra, que féu que els exemplars es perdessin o es malmetessin, i de la prohibició de què fou objecte en l’índex de Madrid (1583), no s’ha conservat cap exemplar de l’original català; només en queda un de la traducció francesa (impresa a Lió el 1544), que Marçal Olivar va traduir al català amb la voluntat de fer arribar al públic contemporani una de les obres més populars i divertides de la literatura catalana medieval.
