Figura clau en la literatura francesa del segle XX, Paul Éluard va formar part del grup fundador del dadaisme i del surrealisme, però va evolucionar cap a postulats més personals. En aquest sentit, Donar a veure és essencial: és la frontissa que mostra la seva transició cap a una poesia més social -compromesa, fins i tot- i més accessible. Aquí és on desenvolupa millor la seva idea que «hi ha altres mons, però estan en aquest». Perquè per a Éluard, la funció del poeta és fer visible el món, la realitat, d'una altra manera, més profunda. Diu Andreu Gomila: «Donar a veure és un llibre profundament estètic. En bona part, és una antologia temàtica de la seva obra (sobre la relació d'art i pensament) fins al 1939, cosa que vol dir que recull l'època de màxima esplendor, d'ell i del surrealisme. Hi ha des de poemes en prosa a conferències, escrits sobre art, estudis, els poemes que va dedicar als seus amics pintors (entre els quals, Picasso, Dalí i Miró)... Hi ha, sobretot, el seu ideari, una reflexió que entrecreua amb els filòsofs i poetes del seu temps i els que el van precedir.»
