"Parlar dels dies és parlar de cada dia, del temps continu,permanent, inalterable. Doncs aquests dies també tenenel seu crit. No és fàcil de sentir. És tènue, no és esquerdat.No és fàcil d’entendre, cal que t’acompanyi el poeta. Elbram dels dies no és això una antologia d’experiències,però sí que deu ser un llibre que neix de les experiènciesque no s’expliquen, de les que se n’explica al ressò, que ésun bram. Un llibre minimalista, sense exaltacions aparents,que llisca, però que remet al crit, a la incomoditat, a laintrospecció, potser a la revolta.Aquesta intersecció entre els haikús i els aforismes, aquestatensió entre la quotidianitat i l’exaltació, entre la serenitati la revolta, entre la paraula que explica i el bram que nos’entén, és la font d’aquets versos. Els dies no ens són desconeguts,com a lectors. El bram, tampoc. Tots ens parlende nosaltres". (del pròleg de Vicenç Villatoro).
