En un país normal, en el sentit que és lliure de la intromissió d’uns altres països, la llengua que li és pròpia, la llengua que s’ha anat formant amb el país mateix, no ha de competir permanentment amb una altra que li arriba imposada per un poder extern amb el propòsit de substituir-la. Aquesta imposició crea una situació d’anormalitat, un conflicte lingüístic que sol ser molt llarg en el temps.Per això el Cercle Vallcorba de fa temps que es demana i demana: Cap on va, el català? I per això ha aplegat sota aquesta interrogació un conjunt de treballs i assaigs, elaborats i publicats corporativament com a Cercle Vallcorba o a títol personal per alguns dels seus membres. Treballs i assaigs de divers estil i diversa formalitat, però tots convergint en l’objectiu d’informar i de crear consciència de quina és l’actitud i quins són els conceptes i els criteris amb què cal plantar cara a aquesta destrucció insostenible de l’idioma. I també de denunciar els qui, tenint més responsabilitat d’actuar-hi en contra —polítics, acadèmics, docents, mitjans de comunicació...—, hi col·laboren per activa o per passiva.
