Enmig de l’edifici de foscor i les tenebres que és l’obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l’humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l’esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d’un en un.
ONA-REC
El 19 de gener de 1809 va néixer a Boston Edgar Allan Poe. En poc temps, el pare va abandonar la família i la mare va morir. Va ser adoptat per un comerciant que va educar-lo amb severitat i se’l va endur a viure a Anglaterra deu anys. Es considerava un poeta però va ingressar a l’acadèmia militar de West Point, va perdre molts diners amb el joc i es va casar amb una cosina, Virginia, de tretze anys, que va morir de tuberculosi.
Home de vida especialment desconcertant, Poe va ser dels primers autors que va poder viure escrivint narracions pels diaris. Va crear les històries de detectius i va ser precursor de la ciència ficció. Alguns dels seus contes van ser escrits amb un fosc i peculiar sentit de l’humor. Ara els podem llegir a ‘El corb burleta. Contes tragicòmics’ (Comanegra) traduïts per Jaume C. Pons Alorda.
