Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s’havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos. Basant-se en la seva pròpia experiència, Radiguet hi descriu amb detall la iniciació sexual d’un noi de quinze anys amb una dona més gran, casada amb un militar que ha estat mobilitzat al front durant la Gran Guerra. Però, sobretot, El diable al cos parla de l’irrefrenable arravatament de la passió, de les contradiccions d’una edat en què res dura gaire, de la gelosia i la felicitat, del cinisme i l’heroïcitat. I ho fa com mai ningú no s’havia atrevit fins aleshores.
