El 1910 esclatava a Mèxic la revolució. El desencadenant era la situació d’extrema misèria deguda al latifundisme, a l’explotació estrangera dels recursos naturals i a la repressió política del govern de Porfirio Díaz. Pascual Orozco, Emiliano Zapata i Pancho Villa eren els dirigents més populars de la revolució. Encara avui el crit de «Zapata vive, la lucha sigue» presideix revoltes com la del poble indígena de Chiapas. John Reed, periodista nord-americà, va anar a Mèxic a valorar la destrucció causada per la intervenció dels EUA i conèixer l’entramat de la revolució. Les seves cròniques, escrites amb un estil literari que contrastaven amb el periodisme fet fins llavors, ofereixen una profunda visió de les causes de la transformació social que s’hi produïa, i descriuen els dirigents de la revolució amb una humanitat, uns detalls psicològics i una precisió que només era possible de fer amb una estreta convivència amb els revoltats. Mèxic insurgent és el primer reportatge de la història sobre la política intervencionista dels EUA i la defensa del legítim dret dels mexicans a fer la seva revolució sense ingerències.
