En diu Marcel Riera i Bou, al pròleg: "En Jaume Cases, des dels turons del Maresme, confegeix aquesta elegia anònima i, per tant, col·lectiva, amb precisió i sense rabejar-s’hi. La cruesa d’una ensulsiada que per als qui hi van sucumbir era, potser, inevitable, vista al cap del temps amb un deix de pietat. Al fons uns anys vuitanta d’altra banda memorables i, pel camí, un degoteig de baixes, barreja d’eufòria i d’inconsciència, que van deixar una osca mal girbada en una generació sencera.""D’aquell llarg gemec en un forat negre que ara costa de veure, aquest llibre n’és un eco. Com una nit de malsons inacabables que encara navega per les venes. I ens arriba amb una veu estrafeta i que fa mal, perquè és fidel, descarnada, tendra i honesta i, pel camí de l’èter, s’ha convertit en bona poesia."
