"Podria semblar que aquest “gest d’Yrit” obeeix a la construcciód’un discurs interior, qui sap si per ordenar les cosesi ordenar-se un mateix, i certament en té les aparences, peròaquest gest, el girar-se a mirar cap enrere, ens obre una visióàmplia i dóna joc a una interpretació diversa: per damuntde l’amenaça d’esdevindre estàtua de sal si ho fem, hi ha lavalentia de girar-se, decididament, malgrat l’amenaça. I vetaquí el primer cop d’efecte d’uns poemes teixits, trenats,bastits amb mestratge alhora que amb una fluïdesa que notraïx la veu que els ha anat creant i, per tant, no amaga, sinóque ensenya aquella part de l’ànima que els ha donat coma fruit. I si l’ensenya, és possible que ens hi vegem en algunmoment" (del pròleg de Joan Callau).
