Friedrich Schlegel i Friedrich von Hardenberg, més conegut amb el pseudònim de Novalis, van viure en una època excepcionalment creativa des del punt de vista filosòfic. La publicació de l’obra crítica de Kant va generar, a l’entorn del 1800, un ampli i intens debat del qual van sorgir tant els grans sistemes idealistes com el pensament del primer Romanticisme alemany, que rebutja la formulació sistemàtica de la filosofia i veu en la creació poètica la via per superar-ne les limitacions. Aquest llibre presenta el pensament de Schlegel i de Novalis des de dos punts de vista que es complementen: d’una banda, com a resposta a les preguntes plantejades per la filosofia transcendental kantiana i, en especial, a l’intent de Fichte de fundar la filosofia en un únic principi absolut; i, de l’altra, com a base d’una obra coherent que, malgrat expressar-se de forma aforística, tracta de manera molt sistemàtica qüestions filosòfiques ben concretes, com són la proposta d’un nou art i d’una nova mitologia per contribuir als moviments revolucionaris del seu temps.
