Adscriure El revers de l’arena només a un sol gènere literari representaria empobrir tot allò que té de llibre de memòries, de narració, de crònica, de poesia en prosa i, sobretot, de testimoni de la realitat obrera d’Europa. Cada text ens mostra tant un bocí de la realitat, sovint força gris, que envolta un infant d’una família immigrant, com un tros dels seus somnis, de les seves reflexions, dels seus desitjos a l’hora de fantasiejar sobre el futur. La versió teatral d’El revers de l’arena, sota el títol de Les dimanches de farine, ha assolit un gran èxit a Luxemburg, a Bèlgica i a França, entre altres raons perquè el públic s’hi troba reflectit des de l’enyorança, la tendresa i l’humor amb què l’obra, com el llibre, recorda la nostra història. L’autor mateix ens ho explica: la meva infantesa està inscrita en un cel innocent perforat de baionetes, o he buidat les meves golfes, he dipositat la meva vida al mercat dels encants. Imprimeixo el meu futur en un retrovisor.