Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seuAgramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de lesetiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar,Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica ides del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darreralè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i enla pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.I això, l’autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entreells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i depoesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies imolts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiupersonal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de recordsde l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar permés de quaranta anys de cultura i contracultura.El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripcióde les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-nela lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena“Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pellde Viladot.
