El moviment conegut amb el nom de "Tancament de caixes", promogut a Catalunya, a Barcelona principalment, l’any 1899, tingué més significació pel que suposava en si mateix. En si mateix era la protesta airada i ocasional de l’estament més pacífic per tradició i naturalesa: el gremial. En canvi, pel que suposava era la indignada revolta, la incontenible revolta, de tot un poble per sentir-se inverteradament mal governat.